Prou SPAM, però de veritat

Acabo de rebre un nou correu no sol·licitat per animar-me a apuntar-me a uns cursos. Aquest correu vulnera de tantes maneres diferents la llei de protecció de dades que, sincerament, no sé ni per on començar. No és la primera vegada que veig un cas així, i no es tracta d’una associació o d’un grup de persones amb bona fe, sinó d’una empresa.

Els he enviat un correu explicant com haurien d’haver fet les coses correctament, però ni crec que em facin cas ni penso que hàgim de ser els usuaris qui hàgim d’assumir aquesta funció. Tampoc és la primera vegada que ho faig.

Com a professional del màrqueting i la comunicació, rebo assessorament expert i faig cursos per estar al dia i evitar vulnerar la normativa. Per això em sorprèn que encara hi hagi empreses que es llancin a fer aquestes pràctiques sense el mínim esforç per fer-ho bé.

Finalment, aprofitant la informació que ja he preparat, he decidit redactar un document amb cinc de les infraccions més habituals que m’he trobat i com, en cas que es tracti de “barruts premium”, podeu denunciar-les.

Vull deixar clar que mai denunciaria una empresa que, després d’una sol·licitud per no rebre més correus, deixa d’enviar-ne. Però m’he trobat amb empreses que tenen la desvergonyiment d’ignorar les peticions i continuar enviant comunicacions comercials no desitjades. Els errors intencionats i no més habituals són:

1. Enviament de llistes de correus sense ocultar les adreces (vulneració de l’article 5.1.f del Reglament General de Protecció de Dades – RGPD i l’article 32 sobre seguretat del tractament).
2. Enviament d’informació comercial sense oferir una opció clara per donar-se de baixa (incompliment de l’article 21 de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic – LSSICE).
3. Webs sense protecció de dades o amb polítiques poc clares (vulneració dels articles 12 a 14 del RGPD, que exigeixen transparència en el tractament de dades).
4. Comunicacions que obliguen a rebre informació comercial per completar una acció, com una reserva (possible vulneració de l’article 7 del RGPD sobre consentiment).
5. Estratègies de màrqueting enganyoses, com “he vist que X que fas no és correcte i vull oferir-te Y”. Tot i que en alguns casos poden aprofitar un buit legal (l’article 4*), aquesta pràctica s’està convertint en una excusa per saltar-se la llei antispam, fent comunicació comercial no consentida. Quan rebs desenes de correus així, acaba cansant.

Si detecteu aquestes pràctiques i voleu denunciar-les, podeu fer-ho davant de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) o, en alguns casos, davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) si es tracta d’una entitat pública catalana. Ara us explico, pas a pas, com. Veureu que és molt fàcil i cosa de pocs minuts. Això ens hauria de fer reflexionar a tots.